Hi ha una idea que em ressona molt: Per tal que una persona pugui viure la seva vida, cal tot un poble. Com el proverbi africà que diu que "Per educar un infant, cal tota una tribu". I realment sento que això va molt més enllà de la infància. No és només una metàfora. Si ens parem a mirar-ho amb una mica de calma, és força literal. Cap de nosaltres ha arribat fins aquí sol. Tot el que som i tot el que tenim ha passat, d’alguna manera, per moltes altres persones. La casa on vivim, per exemple. Abans que hi arribéssim nosaltres, hi ha hagut qui ha pensat l’espai, qui l’ha dissenyat, qui l’ha construït, qui ha treballat els materials, qui els ha transportat. I, al darrere de cadascuna d’aquestes persones, n’hi ha moltes més. Si anem una mica més enllà, el menjar que tenim a casa. La roba que portem. L’aigua que surt de l’aixeta. El llum que encenem. Els carrers per on caminem. Els serveis que utilitzem, les eines, els objectes, les petites coses del dia a dia que sovint donem pe...