Hi ha una idea que em ressona molt:
Per tal que una persona pugui viure la seva vida, cal tot un poble.
Com el proverbi africà que diu que "Per educar un infant, cal tota una tribu".
I realment sento que això va molt més enllà de la infància.
No és només una metàfora. Si ens parem a mirar-ho amb una mica de calma, és força literal.
Cap de nosaltres ha arribat fins aquí sol.
Tot el que som i tot el que tenim ha passat, d’alguna manera, per moltes altres persones. La casa on vivim, per exemple. Abans que hi arribéssim nosaltres, hi ha hagut qui ha pensat l’espai, qui l’ha dissenyat, qui l’ha construït, qui ha treballat els materials, qui els ha transportat. I, al darrere de cadascuna d’aquestes persones, n’hi ha moltes més.
Si anem una mica més enllà, el menjar que tenim a casa. La roba que portem. L’aigua que surt de l’aixeta. El llum que encenem. Els carrers per on caminem. Els serveis que utilitzem, les eines, els objectes, les petites coses del dia a dia que sovint donem per fetes.
Tot això no existeix de manera aïllada.
Si mires el teu dia, la teva setmana, el teu mes… quantes persones hi ha darrere de tot allò que utilitzes o necessites?
I encara més enllà: quantes vides fan possible la teva?
Potser no les veiem, potser no les coneixem, però hi són.
La vida d’una persona requereix la vida de moltes altres persones.
I nosaltres també som part d’això. D’una manera o altra, més visible o més invisible, també sostenim parts de la vida d’altres. Amb el que fem, amb el que oferim, amb la nostra presència en el món.
Formem part d’un teixit.
Reconèixer això pot canviar la manera com mirem les coses. Pot portar una mica més de consciència, una mica més de respecte, potser també una mica més d’agraïment.
Hi ha una força molt gran en reconèixer que no podem soles. No com una mancança, sinó com una veritat profundament humana.
Som interdependents.
I potser viure és, en part, aprendre a formar part d’aquest poble. A cuidar-lo, a habitar-lo, a deixar-nos cuidar també.
Amb amor,
Andrea
Cartes "Missatges amb cor"
Instagram | Blog
PD: I avui comparteixo "Julio y Fina" en acústic de la Conchita.
