Avui considero que és un bon dia per parar.
Un dia per mirar enrere, observar el camí recorregut i adonar-me que ja no soc al mateix lloc que abans.
Respirar. Contemplar els canvis, sentir la metamorfosi, els girs inesperats i les passes decisives. I agrair.
Agrair-me i agrair.
I aleshores celebrar.
Celebrar a la meva manera: amb calma, amb tendresa, amb aquell silenci que abraça.
Donar gràcies a la vida, a les persones que m’han acompanyat, a les experiències que m’han fet créixer i reconèixer tot el que ja he transitat.
Perquè sovint anem “a tope”, com una baldufa que gira sense parar.
Les responsabilitats, els ritmes, les presses…
I, de tant avançar, ens oblidem de mirar el que ja hem caminat.
Per això, avui és dia de pausa.
Dia de gratitud.
Dia de celebració.
Tanco els ulls (o no) i m’agraeixo, amb un amable somriure intern, tot el recorregut, tot el que he aconseguit, tot el que he après i caminat.
I segueixo fent camí, quan vulgui, després d’haver reposat una estona a l’ombra d’un arbre.
Amb amor,
Andrea
Cartes "Missatges amb cor"
Instagram | Blog
PD: Avui "Fent camí" d'Esquirols.