Hi ha dies en què tot pesa.
La llista infinita de coses pendents, les responsabilitats, les preocupacions…
I, de sobte, apareix una imatge, un gest, una flor, una cançó...
I sento com, per fi, puc sospirar.
Últimament penso molt en això:
Què em porta lleugeresa? Què em connecta amb l’alegria?
I, encara més important: Estic fent espai a això?
Vivim tan carregades de fer, de voler arribar a tot, de sostenir tantes coses…
que de vegades oblidem la importància de gaudir.
De fer lloc al que ens alegra, ens fa vibrar, ens acarona per dins.
Potser és una conversa bonica. Un moment de sol. Una olor. Un record tendre. Cantar, ballar o xipollejar dins la piscina...
Crec que la felicitat no sempre és un gran objectiu, sinó petits instants que es deixen sentir quan abaixem la pressa.
Quan deixo de controlar i de carregar amb tot, aleshores puc sentir-me més lleugera. Estic més disponible i desperta davant els petits plaers de la vida.
Per mi és important recordar que puc triar. Puc triar com viure, a què dedico més temps, a què li dono importància.
I si alguna cosa no m'agrada, procuro sortir del pilot automàtic, paro i reviso, i torno a triar. Acceptant equivocar-me i reconeixent que sempre puc canviar d'opinió. Això m'allibera molt.
Cuidar-me també és permetre'm descansar, riure, respirar, plorar, sortir a la natura, parlar amb sinceritat, posar límits, responsabilitzar-me i caminar cap on desitjo anar.
Què et connecta a tu amb la lleugeresa?
Què pots deixar anar avui per sentir-te una mica més lliure?
M'agrada llegir-vos també!
Amb amor,
Andrea
Cartes "Missatges amb cor"
Instagram | Blog
PD: Comparteixo una cançó que m'agrada molt de l'Anna Roig: Què bé, ser aquí.