Hi ha una cosa que últimament em ressona molt.
Una idea senzilla, però essencial:
Som humans. I necessitem cuidar la nostra humanitat.
De debò.
Ho dic amb el cor a la mà.
Vivim envoltats d’exigències, de velocitat, de pressions.
Sovint, es premia qui arriba més lluny, qui produeix més, qui manté el somriure encara que es trenqui per dins.
I enmig de tot això… Què passa amb el nostre món intern? Amb el que sentim? Amb el que necessitem de veritat?
Ser humans és un regal i també una responsabilitat.
És recordar que no som màquines. Que no ho podem tot.
Que ens fa bé ser tractats amb amor, amb respecte...
I crec que de vegades ho oblidem.
Per això m’agrada recordar-m’ho.
Ser humana és tenir dies en què tot pesa i d'altres en què tot flueix.
És no entendre’m del tot i, tot i així, estimar-me.
És donar-me permís per no saber, per canviar, per descansar...
És mirar-me amb honestedat, fins i tot quan, de vegades, no m'agrada el que hi trobo.
I aquí és on entra una paraula preciosa:
L’amabilitat.
Una paraula suau. Però que guarda una força increïble.
Perquè ser amable no és només dir “gràcies” o somriure.
És una actitud profunda. Una manera de relacionar-nos amb el món i amb nosaltres.
Ser amable és escoltar sense jutjar. És donar espai.
És mirar amb respecte, parlar amb delicadesa, permetre el ritme natural de l’altre… I també —i sobretot— és aprendre a fer-ho amb nosaltres.
Quan va ser l’última vegada que em vaig parlar amb amabilitat?
Quan vaig deixar de pressionar-me per fer-ho tot bé, i em vaig permetre ser com sóc?
Crec en l’amor com a llum càlida, com una presència amable.
Entenent que l'amor comença en la manera com em tracto.
Crec que podem deixar el món millor de com l'hem trobat.
Crec en el poder de les petites accions (que de mica en mica, s'omple la pica).
Crec en la bondat de la humanitat i en la importància de les connexions respectuoses, sentides i amoroses amb els éssers que ens envolten.
No sempre és fàcil.
Però sí que és essencial.
Especialment recordar que som humans i que tots necessitem molt d'amor.
Fem-nos-ho fàcil, que ja prou es complica de vegades sense voler.
Gràcies per llegir-me.
Gràcies per ser aquí.
Gràcies per l'amabilitat.
Avui, que el sol ens acaroni per dins.
Amb amor,
Andrea
Cartes "Missatges amb cor"
Instagram | Blog
PD: Avui vull compartir la cançó "Eterno Sol". I recordar una frase important per a mi: “El sol no fa diferències: dóna llum a tothom per igual.”