Passa al contingut principal

Aturar-se i escoltar

Quan faig cursos i parlo de l’escolta, m’agrada parar.
I projectar una fotografia. I aleshores deixar que el silenci ens abraci durant uns segons, ocupant tot l’espai de la sala.


És aquesta fotografia d’Édouard Boubat: Rémi escoltant el mar, 1955.
Un nen amb un cargol de mar a l’orella. Quiet. Disponible. Profundament present.

Té alguna cosa que m’emociona. Una senzillesa plena de bellesa, de tendresa, de delicadesa.

Crec que així és l’escolta profunda.
Com aquest gest senzill i íntim: parar, acostar-se el cargol de mar i escoltar.

No puc deixar de sentir el somriure sincer, la presència atenta, l’amor, el vincle, la generositat i la connexió invisible que hi ha en aquesta foto. Crec que és el mateix que es crea quan una persona escolta de veritat, de tot cor. 

Quantes vegades ens escoltem (o ens escolten) així?
Amb aquesta entrega? Amb aquest silenci? Amb aquest amor?

Per això m’agrada tornar a aquesta imatge i deixar que ens parli.

Com si ens digués, molt a poc a poc:
“Posa’t un cargol de mar a l’orella i escolta’t.”

Amb amor,
Andrea

Cartes "Missatges amb cor" 
Instagram | Blog

Entrades populars d'aquest blog

Benvinguda

Aquí començo a escriure. Amb ganes de compartir-me i de donar veu al que sento, al que veig, al que vaig descobrint pel camí. No tinc una ruta tancada. Però sí el desig de compartir de manera sincera sobre temes que m’interpel·len i m’habiten. Escriure sobre la vida, l’educació, les emocions, el cos, la mirada que tenim cap al món i cap a nosaltres. El que sigui que em vingui de gust compartir a cada moment! Per a mi, escriure és una forma d’escoltar-me. Una manera d’ordenar-me per dins. De posar paraules a allò que em mou, m'interessa i ressona en mi. Aquest blog neix com un espai tranquil. Sense pressa, sense algoritmes, sense urgències. Un lloc on pots venir quan vulguis, com si entréssim en una sala de lectura on el temps s’atura. Gràcies per ser-hi, gràcies per llegir, gràcies per sentir amb mi. Amb amor, Andrea Cartes "Missatges amb cor"   Instagram | Blog
Més informació

Celebrar el camí recorregut

Avui considero que és un bon dia per parar. Un dia per mirar enrere, observar el camí recorregut i adonar-me que ja no soc al mateix lloc que abans. Respirar. Contemplar els canvis, sentir la metamorfosi, els girs inesperats i les passes decisives. I agrair. Agrair-me i agrair. I aleshores celebrar. Celebrar a la meva manera: amb calma, amb tendresa, amb aquell silenci que abraça. Donar gràcies a la vida, a les persones que m’han acompanyat, a les experiències que m’han fet créixer i reconèixer tot el que ja he transitat. Perquè sovint anem “a tope”, com una baldufa que gira sense parar. Les responsabilitats, els ritmes, les presses… I, de tant avançar, ens oblidem de mirar el que ja hem caminat. Per això, avui és dia de pausa. Dia de gratitud. Dia de celebració. Tanco els ulls (o no) i m’agraeixo, amb un amable somriure intern, tot el recorregut, tot el que he aconseguit, tot el que he après i caminat.  I segueixo fent camí, quan vulgui, després d’haver reposat u...
Més informació

Fer espai per la lleugeresa

Hi ha dies en què tot pesa. La llista infinita de coses pendents, les responsabilitats, les preocupacions… I, de sobte, apareix una imatge, un gest, una flor, una cançó... I sento com, per fi, puc sospirar. Últimament penso molt en això: Què em porta lleugeresa? Què em connecta amb l’alegria? I, encara més important: E stic fent espai a això? Vivim tan carregades de fer, de voler arribar a tot, de sostenir tantes coses… que de vegades oblidem la importància de gaudir. De fer lloc al que ens alegra, ens fa vibrar, ens acarona per dins. Potser és una conversa bonica. Un moment de sol. Una olor. Un record tendre. Cantar, ballar o xipollejar dins la piscina... Crec que la felicitat no sempre és un gran objectiu, sinó petits instants que es deixen sentir quan abaixem la pressa. Quan deixo de controlar i de carregar amb tot, aleshores puc sentir-me més lleugera. Estic més disponible i desperta davant els petits plaers de la vida.  Per mi és important recordar que puc triar. Pu...
Més informació