De vegades pensem que la nostra manera de viure és “la manera” de viure.
Potser perquè és la que hem vist a casa, la que hem après sense adonar-nos-en, la que s’ha anat repetint a la nostra família generació rere generació.
Però la veritat és que no hi ha una única manera de viure.
No ha d’existir un únic patró.
No és obligatori seguir exactament allò que hem vist a la infància, per molt familiar i segur que ens sembli.
Quan viatgem, quan passem temps a casa d’uns amics, quan compartim estones amb altres famílies, quan coneixem altres pobles, ciutats o països… la mirada se’ns amplia.
Descobrim que hi ha maneres molt diferents de cuinar, de celebrar, de treballar, de descansar, de comunicar-nos, d’estimar…
I llavors ens adonem que allò que pensàvem que era “normal” o “lògic”, només és una de tantes opcions possibles.
No es tracta de copiar ni de renegar del que hem rebut.
Es tracta de saber que podem escollir.
Que puc recollir coses que m’inspiren d’aquí i d’allà, i deixar les que no m’encaixen.
Que puc crear una manera de viure a mida, amb el que em ressona i em fa sentir en pau.
Hi ha infinites maneres de viure.
I la meva no ha de ser igual que la dels meus pares, ni que la dels meus amics, ni que la de ningú.
I això, lluny de separar-nos, ens enriqueix.
Perquè quan cadascú viu la seva vida amb autenticitat, també ens convida als altres a fer-ho.
En definitiva: pots viure a la teva manera.
Pots fer les coses d’una forma que sigui coherent amb tu, encara que no sigui com “sempre s’ha fet” a casa.
El món és immens i ple de possibilitats.
I quina sort tenir l’oportunitat d’anar-les descobrint.
Amb amor,
Andrea
Cartes "Missatges amb cor"
Instagram | Blog
PD: Avui "Para vivir" del Kanka amb la Silvana Estrada.