Com és permetre’s sentir en un món que demana duresa?
Hi ha moments en què ser sensible sembla un desavantatge. En un món que ens demana constantment ser forts, eficients i resistents, les emocions o la percepció subtil poden semblar una debilitat.
La sensibilitat es defineix, a grans trets, com la capacitat que té una persona per sentir, percebre el seu entorn o ser alterada per aquest de manera significativa. El terme prové del llatí sensibilitas, derivat de sensus (sentit), amb què els antics romans es referien al “sentit comú”.
Quan parlem de sensibilitat, normalment ens referim a la disposició o capacitat de sentir, que pot incloure:
-
Sentir el món al voltant, percebent l’entorn amb els sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte.
-
Sentir la pròpia existència, incloent emocions, sentiments, benestar físic i percepció del cos.
-
Ser commogut en el pla interior: que una situació, fet o objecte mobilitzi els sentiments de manera especial.
-
Experimentar compassió i tendresa, connectant amb la vida i amb els altres.
Així, una persona sensible és capaç de percebre més informació de les coses o sintonitzar amb elements més profunds de l’existència humana. En certs contextos això es veu com una virtut; en d’altres, com una vulnerabilitat extrema.
Ser sensible és tenir la capacitat d’escoltar més enllà del que es veu, de sentir i de percebre detalls subtils que passen desapercebuts per a molts. És tenir empatia sense perdre’s, connectar amb el que és viu i real amb autenticitat i respecte.
Per a mi, la sensibilitat és deixar-me ser. Permetre’m sentir amb respecte cap als altres i cap a mi mateixa. Observar i acollir les emocions amb amor i tendresa, sense pressa ni judici.
Ser sensible també implica vulnerabilitat. Perquè de vegades ens fa por mostrar-nos tal com som. Tenim por a dependre emocionalment, a rebre o a necessitar afecte, com si fos “ser menys” o “perdre poder”. I, de vegades insconscientment, al final busquem evitar la vulnerabilitat i això ens genera repressió i distància amb el propi sentir. Per mi, abraçar la vulnerabilitat és obrir-me a rebre i a demanar i gaudir de l’afecte, la cura, la dolçor i la delicadesa que la vida m'ofereix. En realitat, vulnerabilitat i sensibilitat són punts d’accés a l’empatia, la creativitat i la connexió profunda.
La força de la sensibilitat està en saber triar què acceptem i què deixem passar, protegir-nos del que ens drena i mantenir-nos centrats. És com tenir un radar interior: captar senyals, aprendre del que ens toca i actuar des de la consciència i amb amor.
Algunes vegades confonem sensibilitat amb debilitat. Temem mostrar emocions, plorar, tremolar o manifestar el que sentim, perquè la societat els ha ensenyat que cal ser forts i tenir-ho tot sota control. També s’associa a exageració o dramatisme. Sovint es jutja la persona sensible com “massa emocional”, “ploramica” o “intensa”. Però la sensibilitat no és dramatitzar, és percebre amb profunditat.
Altres la confonen amb passivitat o falta de fermesa, pensant que ser sensible significa no saber posar límits i deixar-se portar pels altres. Però la veritable sensibilitat va de la mà amb assertivitat: sentir, reconèixer què és nostre i què pertany a l'altre, respectar-nos i respectar els altres amb responsabilitat i límits.
Cada cop hi ha més persones que es reconeixen com a sensibles o amb alta sensibilitat, capaces de percebre estímuls i emocions amb intensitat i profunditat. Potser no hi ha més gent, sinó més consciència i vocabulari per descriure aquesta manera de ser.
La sensibilitat, en qualsevol cas, també és una resposta a la complexitat del món actual: més informació, més estímuls i més connexions, que ens obliguen a gestionar conscientment què entra i què surt de nosaltres. Ser sensible és un repte i, alhora, una força: viure amb autenticitat, empatia i connexió profunda amb un mateix i amb els altres.
Permetre’s sentir sense por, escoltar-nos i escoltar sense jutjar, actuar amb empatia sense perdre la força interior. Sentir amb plenitud, amb tendresa i consciència. Permetre’s ser sensible, amb el cor obert i els peus ben ferms a terra.
La sensibilitat pot ser una manera profunda de ser, de créixer i de relacionar-nos amb el món.
Amb amor,
Andrea
Cartes "Missatges amb cor"
Instagram | Blog
PD: Vulnerables de Pedro Pastor.